El 1º de Mayo es una fecha histórica para los explotados. Los hechos de Chicago del 1886, donde a causa de las reivindicaciones obreras fueron ejecutados 4 anarquistas en la horca, son el pretexto para conmemorar las luchas sociales disidentes y revolucionarias. En nuestros días, esta fecha ha sido recuperada por el sindicalismo estatal y colaboracionista, convirtiéndolo en una fiesta folclórica y vacía de contenido, ridiculizando su origen de conflicto constante y directo con el Estado, sus instituciones y sus pregoneros. Un sistema definido por una minoría política, superestructuras económicas y medios de comunicación creadores de tendencias de opinión: esta es la base de una democracia que consiente, entre otras barbaridades, que existan víctimas del terrorismo empresarial y sus “accidentes” laborales; que el medio ambiente y los animales sean esclavos de nuestro imparable “progreso”, producción y ocio; que la vivienda sea bien un lujo o bien una lotería; que millones de personas vivan en degradación constante de sí mismas, abocadas o a la lógica competitiva capitalista o a las prisiones...

La lucha anarquista es rupturista por definición, no busca interlocutores en el enemigo, crea sus propios medios: la acción directa, la autogestión, el apoyo mutuo y la solidaridad. El compromiso de esta lucha es integral, se diversifica y amplía en todas aquellas áreas en las que la crítica es necesaria. Tanto la liberación animal, la lucha contra las prisiones y el monopolio de la violencia por parte del Estado y sus complices, el ecologismo, la precariedad laboral, la autonomía real femenina y un largo etcétera, forman el abanico antiautoritario, luchando desde la base, horizontalmente, ni legitimando ni dialogando con las instituciones, sino atacándolas creando los medios propios y organizando la alternativa.

No queremos nada de este sistema, ni representar ningún papel en el espectro de la disidencia consentida; nuestra lucha es antiautoritaria, libertaria y anticapitalista. Somos la amenaza constante, los que nos construimos sin pedir permiso.

Contra nuestra explotación diaria, sus pregoneros y sus cómplices demócratas! Lucha anarquista anticapitalista!

Barcelona, 1 de Mayo de 2008

manifestación 17´30 horas Plaza Universidad

No puedes faltar

Contra toda esta represión, ningún minuto de silencio

Ni dios ni amo ni estado

======================================================

[CAT]

Salut companyes/s!

Us informem de la participació que tindrà el bloc llibertari el 1r de maig 2008.

Es participarà a la manifestació convocada a Plaça Universitat de Barcelona a les 17:30 hores, s’anirà com a bloc llibertari a la part de darrera i es demana que cadascú porti la moguda que li sembli oportuna per tal que quedin reflectides totes les lluites llibertàries que s’estan portant a terme (pancartes, cartells, banderes, octavetes i qualsevol cosa que es vulgui fer durant la manifestació), com també la participació dels i les participants en portar pancartes que porten els colectius organitzadors.

Recordar que la manifestació està legalitzada per alguns col-lectius (immigrants) que s’ho estimaven més així.

A continuació us fiquem el comunicat que s’ha tret des l’organització del mateix bloc.

1r de Maig: Per l’Anarquia, contra el Capitalisme.

El 1r de Maig és una data històrica pels explotats. Els fets de Chicago del 1886, on a causa de les reivindicacions obreres foren executats 4 anarquistes a la forca, són el pretext per commemorar les lluites socials dissidents i revolucionàries. Als nostres dies, aquesta data ha estat recuperada pel sindicalisme estatal i col•laboracionista, convertint-lo en una festa folklòrica i buida de contingut, ridiculitzant el seu origen de conflicte constant i directe amb l’Estat, les seves institucions i els seus pregoners. Un sistema definit per una minoria política, superestructures econòmiques i mitjans de comunicació creadors de tendències d’opinió: aquesta és la base d’una democràcia que consent, entre d’altres barbaritats, que hi hagin víctimes del terrorisme empresarial i els seus “accidents” laborals; que el medi ambient i els animals siguin esclaus del nostre imparable “progrés”, producció i oci; que la vivenda sigui o bé un luxe o bé una loteria; que milions de persones visquin en degradació constant de sí mateixes, abocades o a la lògica competitiva capitalista o a les presons...
La lluita anarquista és rupturista per definició, no busca interlocutors en l’enemic, crea els seus propis mitjans: l’acció directa, l’autogestió, el suport mutu i la solidaritat. El compromís d’aquesta lluita és integral, es diversifica i amplia en totes aquelles àrees en les que la crítica és necessària. Tant l’alliberament animal, la lluita contra les presons i el monopoli de la violència per part de l’Estat i els seus còmplices, l’ecologisme, la precarietat laboral, l’autonomia real femenina i un llarg etcètera, formen el ventall antiautoritari, lluitant des de la base, horitzontalment, ni legitimant ni dialogant amb les institucions, sinó atacant-les creant els mitjans propis i organitzant l’alternativa.

No volem res d’aquest sistema, ni representar cap paper en l’espectre de la dissidència consentida; la nostra lluita és antiautoritària, llibertària i anticapitalista. Som l’amenaça constant, els que ens construïm sense demanar permís.

Contra la nostra explotació diària, els seus pregoners i els seus
còmplices demòcrates! Lluita anarquista anticapitalista!

Barcelona, 1 de Maig de 2008

manifestació 17´30 hores Plaça Universitat

No pots faltar

Contra tota aquesta repressió, cap minut de silenci

Ni deu ni amo ni estat

Fuente: Klinamen

Noticias relacionadas de interés

::Feria del Libro Anarquista

---