15 anys sense Guillem Agulló

12 de abril de 2008.

El próximo 12 de abril se cumplen 15 años del asesinato del joven antifascista y militante de Maulets de Burjassot Guillem Agulló y Salvador, que ha marcado la historia reciente de la lucha contra el fascismo en el País Valencià. Desde antifeixistes.org hemos decidido rendirle homenaje con este dossier especial, rescatando todo el archivo de noticias sobre el juicio y todo lo que ha rodeado estos años el caso, y recordar que su memoria, igual que su lucha y nuestra constancia, continúan bien vivas. Desgraciadamente, la locura nazi y fascista también continúa, así como la impunidad de los agresores, como demuestran los últimos episodios de violencia por todo el país.

CASTELLANO:

El autor material de la muerte de Guillem, Pedro Cuevas Silvestre, continúa militando activamente en los movimientos neonazis, y está a la espera de juicio por el Caso Panzer, el mayor contra la extrema derecha en el Estado. El juez del Caso Agulló no consideró ningún motivo político el asesinato de Guillem, y Cuevas tan sólo cumplió 4 de los 16 años a los que fue condenado. Diversos actos conmemorarán el aniversario y volverán a llamar bien fuerte a la frase que ha marcado toda una generación:

¡GUILLEM AGULLÓ, NI OLVIDO NI PERDÓN!

¡LA LUCHA CONTINÚA!

Hace 15 años y parece que fue ayer. Los que vivimos la muerte de Guillem no lo hemos olvidado ni un solo día. No nos dejan. No podemos y no debemos, ya que la actualidad tristemente nos devuelve al pasado, a aquellos años de Acción Radical, de los conciertos nazis y las cacerías a inmigrantes, homosexuales y rojos. Las viejas heridas que no se curan bien nunca cicatrizan, y la de Guillem es una que está aún bien abierta. Nos gustaría poder decir que aquello de los skinheads nazis, de las palizas y los ataques queda bien lejos, en que fue una moda pasajera de los ’90 que sedujo a unos cuantos jóvenes sin expectativas de las cuales acabaron por desertar de aquella locura. Pero no es así. Y no lo es porque en su momento no se tomó seriamente, no se quiso admitir el problema, se reducía todo a peleas juveniles entre tribus urbanas, se despolitizaba y se esquivaban las responsabilidades, y ahora tenemos lo que es consecuencia de aquella hipocresía.

En sólo 17 años, según publica el último Informe Raxen que elabora el Movimiento Contra la Intolerancia, se han producido 75 asesinatos conocidos a manos de la extrema derecha por motivos de discriminación y odio al diferente. Esta cifra, a la que se suman las numerosas barbaridades que constantemente van conociéndose a través de la prensa protagonizadas por fascistas y neonazis, tendría que servir sin lugar a dudas para que el Estado tomara medidas eficaces de una vez. Esconder el polvo bajo la estera, ésta es la política de los responsables, porque no quieren admitirlo, porque no les toca a ellos, porque tienen otras preocupaciones como los grandes acontecimientos o conservar la simpatía de la monarquía. Entonces sí que se aplican. Queman fotos del rey y en dos días detienen a los responsables, los juzgan y les cae una pena propia de la edad media. En Valencia, un grupo de nazis apuñala a un joven que casi pierde la vida, en Castelló le graban una esvástica en la cara a otro joven, y ahora aparecen videos de ultras agrediendo y humillando inmigrantes en Orriols, y no pasa nada. Sólo en el caso de la puñalada se detienen a 5 neonazis, que son puestos en libertad el mismo día, no suponen un peligro, han estado a punto de matar a un joven porque sí, pero no pasa nada, burradas de chicos. De las constantes agresiones en Castelló no se sabe nada, ningún detenido, igual que de las bombas contra ERPV, BNV y CEAR.

15 años después, el panorama no es nada esperanzador para los defensores de la libertad. Los partidos ultras empiezan a tener concejales en los ayuntamientos, los campos de fútbol continúan siendo un paraíso para los psicópatas, y las cacerías continúan. ¿Sin embargo, qué interés tiene el Estado en conservar esta situación de asedio, de impunidad y de terror? ¿Será porque a los políticos y jueces de turno no les salpica la sangre? ¿Se piensan que a sus hijos, a sus hermanos y primos no les puede pasar nada? ¿Se piensan que cualquier día no es su hijo quien ha sido apuñalado en el barrio del Carmen? ¿Que eso sólo les pasa a los rojos, a los punkis, a los separatistas, a los homosexuales o a los inmigrantes? ¿qué harán pues cuando sean ellos o los suyos las víctimas?

El asesino de Guillem, Pedro Cuevas, fue detenido ahora hace 3 años por la Guardia Civil dentro del marco de la Operación Panzer ya que formaba parte de la organización neonazi Frente Antisistema (FAS), a la que han incautado armas de todo tipo, incluso un lanzagranadas. Dos años después, en las últimas elecciones municipales, su nombre aparecía en la candidatura del partido neonazi Alianza Nacional por la localidad de Xiva, donde vive el líder de esta formación, Juan Manuel Soria, también implicado en el Caso Panzer. La prensa se hizo eco: el asesino de Guillem, que no fue considerado que tuviera motivaciones políticas para matar a Guillem, aparecía bajo la esvástica 14 años después. Los hechos nos dieron la razón. Un crimen político en mayúsculas, pero claro, ahora ya Cuevas había cumplido su pena. ¿Pero ahora, qué pasará con los nazis del FAS? ¿Serán considerados asociación ilícita o banda armada? según la Guardia Civil, se organizaban para apalear inmigrantes, vendían armas por internet y poseían material bélico con gran capacidad destructiva. El juicio está al caer. Hay una nueva acusación popular, esta vez de la plataforma Acción Popular Contra la Impunidad, de la que forman parte ayuntamientos, partidos, ONGs y asociaciones culturales. Muchos ojos atentos a las películas que nos quieran contar jueces, periodistas y abogados defensores.

El juicio del Caso Agulló ya fue una vergüenza. A través del diario Las Provincias, entonces en manos de Mª Consuela Reyna, se criminalizó la figura de Guillem, de todo el movimiento independentista, los okupas del Kasal Popular, el antifascismo y todo aquél que advertía del peligro neonazi. La acusación popular se retiró por la gran farsa que se cocinaba en los despachos de los juzgados de Castelló. Estábamos locos, vemos fantasmas, éramos incluso igual que los nazis, pero del otro extremo. Un discurso desgraciado que desde los gobiernos y responsables de turno se repite cada vez que ocurre una desgracia similar. Cuando asesinaron a Carlos Javier Palomino en Madrid el pasado noviembre, irremediablemente, miramos atrás y vimos el caso de Guillem. Y los mismos discursos, las mismas palabras vacías y las mismas mentiras. ¿Y qué ha pasado desde entonces? Que los neonazis y fascistas han visto que en el Estado español tienen carta blanca para hacer lo que quieran, y así han continuado, con más puñaladas, más atentados y más cacerías, sin ninguna represalia.

La ley es más, mima a los racistas. Absuelven uno de los máximos difusores de estas tesis, Pedro Varela, propietario de la Librería Europa, y permiten que traiga a oradores como David Duke, vetado en el resto de países "civilizados". La Ley de Partidos no alcanza a los que defienden la cuestión racial en sus programas, ni a los que señalan a los inmigrantes como el mayor problema del Estado, permitiendo que gran parte de la juventud desencantada acabe seducida por los discursos apocalípticos y discriminatorios, y cuando aparecen videos de jóvenes neonazis intentando quemar a dos inmigrantes que dormían en un coche, nos preguntamos como alguien puede tener estas crueles y malas ideas. En Pamplona detienen 50 ultras de Yomus armados con cuchillos, palos, petardos y bolas de billar. Habían provocado disturbios contra los seguidores del Osasuna, y la policía los detuvo. Los subieron al autobús y les devolvieron a Valencia, a dormir tranquilamente en casa.

Por mucho que se camufle con eufemismos de gamberrismo, vandalismo o rivalidad entre tribus urbanas, el problema está aquí. El peligro que cualquiera de nosotros y vosotros sea víctima del odio, tolerado por unos y promovido por otros continúa. ¿Pero dónde está el límite? ¿Cuántos muertos hacen falta sobre la mesa para que los responsables políticos y judiciales se tomen en serio este cáncer? Sólo con la creación de la Fiscalía especializada en delitos de odio que promueven diversas ONGs, dotarían de una protección necesaria a todas aquellas víctimas que hoy día están totalmente desamparadas, que incluso ni denuncian por miedo a represalias, por sentirse indefensas delante de los violentos. Mientras, las cifras van creciendo, y el País Valencià continúa al frente del Estado en agresiones fascistas. Hechos aislados que si los juntamos, forman casi un continente, por mucho que intentan esconderlo.

Es por eso que hay que reivindicar el simbolismo que el Caso Agulló tiene. Por el gran fraude que significó en la "democracia" que intentan vendernos, en las libertades y en la justicia, y por la vigencia de sus ideales, de los nuestros, y de nuestro compromiso con la lucha contra los imbéciles que pretenden retornarnos a las cavernas y golpearnos, como si no hubieran tenido lo suficiente con los últimos 70 años. Así, hasta que no se acabe de raíz con los que promueven y ejecutan el odio, no pararemos. Continuaremos luchando con todas nuestras fuerzas, sin perder la ilusión ni la sonrisa, sin olvidar y sin retroceder.

País Valencià, abril de 2008.

Equip de Redacció d’antifeixistes.org

VALENCIÀ:

El proper 12 d’abril es compleixen 15 anys de l’assassinat del jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot Guillem Agulló i Salvador, que ha marcat la història recent de la lluita contra el feixisme al País Valencià. Des d’antifeixistes.org hem decidit retre-li homenatge amb aquest dossier especial, rescatant tot l’arxiu de notícies sobre el judici i tot el que ha envoltat aquests anys el cas, i recordar que la seua memòria, igual que la seua lluita i la nostra constància, continuen ben vives. Malauradament, la bogeria nazi i feixista també continua, així com la impunitat dels agressors, com demostren els darrers episodis de violència arreu del país. L’autor material de la mort de Guillem, Pedro Cuevas Silvestre, continua militant activament als moviments neonazis, i està a l’espera de judici pel Cas Panzer, el més gran contra l’extrema dreta a l’Estat. El jutge del Cas Agulló no va considerar cap motiu polític a l’assassinat de Guillem, i Cuevas tan sols va acomplir 4 dels 16 anys als que fou condemnat. Diversos actes commemoraran l’aniversari i tornaran a cridar ben fort la frase que ha marcat tota una generació:

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!

LA LLUITA CONTINUA!

Fa 15 anys i sembla que fou ahir. Els qui vam viure la mort de Guillem no l’hem oblidat ni un sol dia. No ens deixen. No podem i no deguem, ja que l’actualitat tristament ens retorna al passat, a aquells anys d’Acción Radical, dels concerts nazis i les caceres a immigrants, homosexuals i rojos. Les velles ferides que no es curen bé mai cicatritzen, i la de Guillem és una que resta encara ben oberta. Ens agradaria poder dir que allò dels skinheads nazis, de les pallisses i els atacs queda ben lluny, que fou una moda passatgera dels ’90 que va seduir a uns quants joves sense expectatives que acabaren per desertar d’aquella bogeria. Però no és així. I no ho és perquè en el seu moment no es va prendre seriosament, no es va voler admetre el problema, es reduïa tot a baralles juvenils entre tribus urbanes, es despolititzava i s’esquivaven les responsabilitats, i ara tenim el que és conseqüència d’aquella hipocresia.

En només 17 anys, segons publica el darrer Informe Raxen que elabora Movimiento Contra la Intolerancia, s’han produït 75 assassinats coneguts a mans de l’extrema dreta per motius de discriminació i odi al diferent. Aquesta xifra, a la que se sumen les nombroses barbaritats que constantment van coneixent-se a través de la premsa protagonitzades per feixistes i neonazis, hauria de servir sense cap dubte perquè l’Estat prenguera mesures eficaces d’una vegada. Amagar la pols sota l’estora, aquesta és la política dels responsables, perquè no volen admetre-ho, perquè no els toca a ells, perquè tenen altres preocupacions com els grans esdeveniments o conservar la simpatia de la monarquia. Llavors si que s’apliquen. Cremen fotos del rei i en dos dies detenen els responsables, els jutgen i els cau una pena pròpia de l’edat mitjana. A València, un grup de nazis apunyala un jove que quasi perd la vida, a Castelló li graven una esvàstica a la cara a un altre jove, i ara apareixen videos d’ultres agredint i humiliant immigrants a Orriols, i no passa res. Només en el cas de la punyalada es detenen a 5 neonazis, que son deixats en llibertat el mateix dia, no suposen un perill, han estat apunt de matar un jove perquè sí, però no passa res, tonteries de xiquets. De les constants agressions a Castelló no se sap res, cap detingut, igual que de les bombes contra ERPV, BNV i CEAR.

15 anys després, el panorama no és gens esperançador pels defensors de la llibertat. Els partits ultres comencen a tindre regidors als ajuntaments, els camps de futbol continuen sent un paradís pels psicòpates, i les caceres continuen. Però, quin interès té l’Estat en conservar aquesta situació de setge, d’impunitat i de terror? Serà perquè als polítics i jutges de torn no els esguita la sang? Es pensen que als seus fills, als seus germans i cosins no els pot passar res? Es pensen que qualsevol dia no és el seu fill qui ha estat apunyalat al barri del carme? Què això només els passa als rojos, als punkis, als separatistes, als homosexuals o als immigrants? què faran doncs quan siguen ells o els seus les víctimes?

L’assassí de Guillem, Pedro Cuevas, fou caçat ara fa 3 anys per la Guardia Civil dins el marc de l’Operació Panzer ja que formava part de la organització neonazi Frente Antisistema (FAS), a la que van incautar armes de tot tipus, fins i tot un llençagrenades. Dos anys després, a les darreres eleccions municipals, el seu nom apareixia a la candidatura del partit neonazi Alianza Nacional per la localitat de Xiva, on viu el líder d’aquesta formació, Juan Manuel Soria, també implicat al Cas Panzer. La premsa se’n va fer ressó: l’assassí de Guillem, que no fou considerat que tingués motivacions polítiques per matar Guillem, apareixia sota l’esvàstica 14 anys després. Els fets ens donaren la raó. Un crim polític en majúscules, però clar, ara ja Cuevas havia complit la seua pena. Però ara, què passarà amb els nazis del FAS? Seran considerats associació il·lícita o banda armada? segons la Guardia Civil, s’organitzaven per apallissar immigrants, venien armes per internet i posseïen material bèl·lic amb gran capacitat destructiva. El judici està al caure. Hi ha una nova acusació popular, aquesta vegada de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, de la que formen part ajuntaments, partits, Ongs i associacions culturals. Molts ulls atents a les pel·lícules que ens vullguen contar jutges, periodistes i advocats defensors.

El judici del Cas Agulló ja fou una vergonya. A través del diari Las Provincias, llavors en mans de Mª Consuela Reyna, es criminalitzà la figura de Guillem, de tot el moviment independentista, els okupes del Kasal Popular, l’antifeixisme i tot aquell que advertia del perill neonazi. L’acusació popular es va retirar per la gran farsa que es cuinava als despatxos dels jutjats de Castelló. Estàvem bojos, veiem fantasmes, érem inclús igual que els nazis, però de l’altre extrem. Un discurs malaurat que des dels governs i responsables de torn es repeteix cada vegada que ocorre una desgràcia similar. Quan assassinaren a Carlos Javier Palomino a Madrid el passat novembre, irremeiablement, miràrem enrere i vam vore el cas d’en Guillem. I els mateixos discursos, les mateixes paraules buides i les mateixes mentides. I què ha passat des d’aleshores? Que els neonazis i feixistes han vist que a l’Estat espanyol tenen carta blanca per fer el que vullguen, i així han continuat, amb més punyalades, més atemptats i més caceres, sense cap represàlia.

La llei a més, mima els racistes. Absolen un dels màxims difusors d’aquestes tesis, Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, i permeten que porte a oradors com David Duke, vetat a la resta de països "civilitzats". La Llei de Partits no alcança als qui defensen la qüestió racial als seus programes, ni als qui assenyalen els immigrants com el major problema de l’Estat, permetent que gran part de la joventut desencantada acabe seduïda pels discursos apocalíptics i discriminatoris, i quan apareixen videos de joves neonazis intentant cremar dos immigrants que dormien en un cotxe, ens preguntem com algú pot tindre aquestes cruels i males idees. A Pamplona detenen 50 ultres de Yomus armats amb ganivets, pals, petards i boles de billar. Havien provocat disturbis contra els seguidors de l’Osasuna, i la policia els va caçar. Els van pujar a l’autobús i els van tornar a València, a dormir tranquil·lament a casa.

Per molt que s’amague amb eufemismes de gamberrisme, vandalisme o rivalitat entre tribus urbanes, el problema està ací. El perill què qualsevol de nosaltres i vosaltres siga víctima de l’odi, tolerat per uns i promogut per altres continua. Però on està el límit? Quants morts fan falta sobre la taula perquè els responsables polítics i judicials es prenguen en serio aquest càncer? Només amb la creació de la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi que promouen diverses ongs, dotarien d’una protecció necessària a totes aquelles víctimes que avui dia estan totalment desemparades, que fins i tot ni denuncien per por a represàlies, per sentir-se indefenses davant els violents. Mentre, les xifres van creixent, i el País Valencià continua al capdavant de l’Estat en agressions feixistes. Fets aïllats que si els ajuntem, formen quasi un continent, per molt que intenten amagar-ho.

És per això que cal reivindicar el simbolisme que el Cas Agulló te. Pel gran frau que significà a la "democràcia" que intenten vendre’ns, a les llibertats i a la justícia, i per la vigència dels seus ideals, dels nostres, i del nostre compromís amb la lluita contra els imbècils que pretenen retornar-nos a les cavernes i colpejar-nos, com si no hagueren tingut prou amb els darrers 70 anys. Així, fins que no s’acabe d’arrel amb els qui promouen i executen l’odi, no pararem. Continuarem lluitant amb totes les nostres forces, sense perdre la il·lusió ni el somriure, sense oblidar i sense retrocedir.

País Valencià, abril de 2008.

Equip de Redacció d’antifeixistes.org

Fuente: Antifeixistes.org

Enlaces: Historia del Caso Agulló

Cas Agulló - Arxiu de notícies d’Antifeixistes.org

Página de homenaje a Guillem Agulló

Entrada en la Viquipedia sobre Guillem Agulló

Pedro Cuevas, el asesino de Guillem Agulló, se presenta a las elecciones

Enlaces: Noticias recientes y homenajes a Guillen Agulló

Homenaje en la página de inicio de Maulets.org

Homenajes previstos y pasados en Maulets.org

Mural per recordar Guillem Agulló

Pintadas en recuerdo de Guillem (Yesca)


Descargar
Peso: 30.6 KB
Res: 400 x 300 px
Descargar
Peso: 38.3 KB
Res: 350 x 263 px
Versión PDF: Descargar artículo en PDF | Enlace permanente: https://info.nodo50.org/324